Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais

Scritor còmich an lenga fransèisa.
Pierre-Augustin Caron (ël nòm de Beaumarchais a l'ha pijalo mach pì tard) a l'era nà a an contrà San Denis a Paris ai 24 ëd gené 1732. Soa vita a l'é stàita motobin movimentà.
A l'era la masnà nùmer set ëd sa famija; d'àutre tre masnà a son nassùe pì tard, ma tre fieuj e na fija a son mòrt cit e Pierre-Augustin a l'é trovasse a esse l'ùnich mas-cc, con sinch seur. Sò pare, André-Charles Caron, a fasìa l'orlogé.

Ël cit Pierre-Augustin a l'é andàit a scòla a Alfort, ma già a tërdes agn a l'é andàit a travajé a botega da sò pare. A smija che ambelelà a l'abia vendù dle mostre an ëtnisend-se ij sòld. Cand sò pare a l'ha dëscoatalo, a l'ha taparalo fòra da ca. Pì tard a l'ha torna pijalo antëcà e a travajé con chiel, an fasendje promëtte ëd comportesse bin.

L'intrada a la cort[modìfica | modifiché la sorgiss]

Durant sò travaj, Pierre-Augustin a l'avìa anventà n'angign për amelioré la regolarità dle mostre e dj'orlòge. A l'avìa parlane a n'amis ëd sò pare, monsù Lepaute, ël qual a l'ha decidù d'apropiesse dl'anvension. Antlora ël giovo Pierre-Augustin ai 13 ëd novèmber 1753 a l'ha adressà na longa memòria a l'Academia real dle siense, anté ch'a contava la stòria ëd soa anvension e a na reclamava la paternità. L'Academia a l'ha ancarià doi espert dë studié l'afé e ai 16 ëd fërvé 1754 a l'ha dàit rason a Caron.
Costa stòria a l'ha tiraje l'atension ëd la cort; Pierre-Augustin Caron a sarà arseivù da Luis XV e a dventrà orlogé dël re.

Dal 1755 a l'é butasse për sò cont, con na botega ant la midema contrà San Denis andoa a l'era chërsù e a l'avìa amprendù 'l mësté.

Caron a l'é vnù moros ëd Madeleine-Catherine Aubertin, ch'a l'avìa na desen-a d'agn pì che chiel e a l'era fomna ëd Pierre-Augustin Francquet, un fonsionari a la cort. Chiel-sì a l'ha vendù a Caron sò ufissi (ël brevet a l'é daità ai 9 ëd novèmber 1755). Chèiche sman-e pì tard, Francquet a l'é mòrt d'un colp d'apoplessìa. Ai 27 ëd novèmber 1756, Caron e madamin Aubertin as son mariasse.

Caron a dventa Beaumarchais[modìfica | modifiché la sorgiss]

Chità ël travaj d'orlogé, con n'ufissi a la cort e na fomna con dij sòld da part, Caron a l'é fasse ciamé de Beaumarchais. As sa nen ëd precis da 'ndoa a l'ha pijà 's nòm, peul desse da 'n cit tòch ëd tèra ch'a l'avìa soa fomna. A l'era vnù mach pì conossù tanme Beaumarchais, tant che ëd gené 1759 a scrivìa a un dij sò corëspondent: «Scriveme pì nen sota 'l nòm Caron. Vòstra litra a l'ha corù për tut Versailles prima ëd riveme. I son pì nen conossù con cost nòm, ma con col ëd Beaumarchais.»

Ai 30 dë stèmber 1757, soa fomna a l'é mòrta apress eut di 'd na bruta frev. Pì tard, ij sò aversari a lo acusëran d'avèj anvelenà sia Francquet che soa fomna, ma esse restà vidov a l'ha butalo ant ij pastiss econòmich. Për contrat ëd mariage, soa fomna a l'avìa falo propietari ëd tuti ij sò ben, ma 'l contrat a l'era pa stàit argistrà e a valìa gnente. Beaumarchais a l'ha donca dovù dësbrojesse për avèj ij mojen ëd sosten-e soa posission.
Dagià ch'a l'avìa ëd talent për la mùsica, a l'é butasse a soné la fluta o l'arpa ant ij cit consert che le fije dël re a tnisìo na vira a la sman-a.

Tutun jë dné a-j seghitavo a mancheje. A l'ha antlora trovà l'apògg dël finansé Pâris-Duverney, ch'a l'é belfé ch'a l'abia rancontrà a ca 'd monsù le Normant d'Étioles, òm ëd madama 'd Pompadour. Pâris-Duverney a l'avìa duvertà na scòla militar, ma a l'era sagrinà përchè la famija real a l'era sempe arfudasse d'andé a visitela. Antlora Beaumarchais a l'ha utilisà soa anfluensa për organisé la vìsita, an otnend l'arconossensa ëd Pâris-Duverney. L'agiut ëd chiel-sì a-j përmet ëd catesse na ca an contrà ëd Condé.

Ël viage an Ëspagna[modìfica | modifiché la sorgiss]

Doe seur ëd Beaumarchais, Guilbert e Marie-Louise (Lisette), a l'avìo tramudà da na quindzen-a d'agn an Ëspagna. Ëd fërvé 1764 na litra ëd Guilbert a dis che Lisette a l'é stàita bandonà da sò spos, monsù Clavijo, pòch prima dle nòsse e ch'a l'avrìa damanca ëd n'arcomandassion ëd sò frel për che l'ambassador ëd Fransa a la giuta.
Beaumarchais a decid ëd parte e ai 18 ëd maj 1764 a l'é a Madrid; a-i restrà óndes mèis. A profita d'ës viage për fesse ancarié da na companìa d'armator ëd negossié con la cort dë Spagna, sota la protession dël ministé fransèis, la concession për vint agn ëd la Luisian-a e la fornidura ëd tuti jë s-ciav négher ëd le colònie spagneule. A la fin a riussrà pa a conclude l'afé, ma a riess a pijé l'arvangia ansima a Clavijo: coste aventure a saran butà an sen-a ant ël Clavijo ëd Goethe e an na comedia ëd Marsollier. An dzorpì Beaumarchais a l'ha tirane n'esperiensa amportanta ant ël mond dj'afé.

Rintrà a Paris, a l'ha dëscoatà che Pauline Le Breton, na fijëttin-a con la qual a l'avìo ancaminà a parlesse prima ëd parte, a l'avìa chitalo. An dzorpì, a la cort a lo poponavo pì nen coma prima.

Ij sò prim travaj literari[modìfica | modifiché la sorgiss]

Beaumarchais as buta a scrive për ël teatro.

Ai 21 ëd gené 1767 al Théâtre-Français a va an sen-a la prima arpresentassion d'Eugénie, drama an sinch at. L'acujensa dël pùblich a l'é nen tant grama, ma ij giudissi dla crìtica a son motobin brut.
Tutun chiel as dëscoragia nen: a pùblica sò drama an giontandje un longh achit e, ai 13 ëd gené 1770, a fa arpresenté soa sconda euvra, Les deux amis, n'àutr drama, che chiel a considerërà sempe tanme sò travaj pì angagiant da scrive. Ma sta vira ni ël pùblich ni la crìtica a apressio l'arzultà.

Le sconde nòsse[modìfica | modifiché la sorgiss]

Antratant, antra ij doi drama, Beaumarchais a l'era torna mariasse: dl'avril 1768 a l'ha sposà Geneviève-Madeleine Wattebled, fija d'un minusié dël re, che ai 26 dë dzèmber dl'ann prima a l'era restà vidoa. A la fin dël 1768 a-i nass un cit, Augustin.
Belavans, ai 21 ëd novèmber 1770 Geneviève-Madeleine a meuir ëd part e doi agn pì tard, ai 17 d'otóber 1772, a meuir ëdcò ël cit Augustin.
Sò amis e protetor Pâris-Duverney a l'era antratant mòrt ëdcò chiel, ai 17 ëd luj 1770.

Dai 24 ëd fërvé a j'8 ëd maj 1773, séghit a na rusa violenta con ël duca ëd Chaulnes, Beaumarchais a l'é butà an përzon a For-l'Évêque.

L'afé Goëzman e le memòrie[modìfica | modifiché la sorgiss]

Beaumarchais as fa na gran nomea a Paris cand a pùblica soe memòrie, për conté lòn ch'a l'era rivaje ant l'ansidit afé Goëzman. A l'avìa pagà Gabrielle-Julie Jamart, la fomna ëd Louis-Valentin Goëzman: a chiel-sì a l'era stàit afidà un rapòrt për na càusa antra Beaumarchais e ël cont ëd la Blache, e Beaumarchais a vorìa rancontrelo prima dla deliberassion, ma a l'avìa pa podù fé scoté soe rason.
Coste memòrie a son ëstàite un sucess e madamin Jamart a l'é stàita condanà. Però, për avèj provocà në scàndol, ëdcò Beaumarchais a l'é stàit condanà e a l'han diciairà che soe memòrie, publicà dël 1773 e 1774, a dovìo esse s-ciancà e brusà.

Beaumarchais agent segret[modìfica | modifiché la sorgiss]

Beaumarchais a l'é peui dventà agent dël re, e a farà 'd mission an Anghiltèra, an Olanda, an Almagna e an Àustria.

As mariërà torna, con Thérèse de Willer-Mawelaz.

Beaumarchais a l'é mòrt a Paris ai 18 ëd maj dël 1799.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Eugénie (drama an sinch at)
  • Les deux amis (drama)
  • Mémoires (1773)
  • Le barbier de Séville (comedia)
  • Le mariage de Figaro (comedia)
  • La mère coupable (comedia)