Sitadela ëd Villefranche-sur-Mer

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

La sitadela ëd Villefranche-sur-Mer a l'é stàita tirà su dël 1557 dal duca ëd Savòja për protege la rada.
A l'era amirà da Vauban e a l'é stàita risparmià da Luis XIV, ansema al fòrt ëd mont Alban, a la distrussion dle difèise dla contà ëd Nissa Marìtima. A l'é stàita restaurà dël 1981.

La sitadela a conten la ca dla comun-a ëd Villefranche-sur-Mer, l'antica capela ëd Sant Elm, ch'a acheuj dj'esposission temporanie, na sala da conferense da dosent pòst, tre musé, na sala dla memòria dël batajon 24 dij cassador alpin.

Ij musé[modìfica | modifiché la sorgiss]

Musé Volti[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël Musé Volti a conten dj'euvre d'Antoniucci Volti (1915-1989), dont ij Sivalié dël cel (ant la cort), Nikaïa, Maternità ëd Cachan, Lòto, L'argin-a, Minerva.

Musé Goetz-Boumeester[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël Musé Goetz-Boumeester a goerna na senten-a d'euvre ch'a arpresento sinquant'agn d'arserca ant la pitura, dont cole dël pitor e graveur Henri Goetz (1909-1989) e ëd soa fomna Christine Boumeester (1904-1971).

Colession Roux[modìfica | modifiché la sorgiss]

La colession Roux a cheuj dle figurin-e an siràmica ch'a arciamo dle sene dla vita ëd mincadì ant l'Età ëd mes e l'Arnassensa, realisà conforma a la documentassion ëd cola época.