William Herschel

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Astrònom.
William Herschel a l'era nà dël 1738.

J'anfraross[modìfica | modifiché la sorgiss]

Herschel a l'ha dovrà un prisma për oten-e lë spetr ëd la lus solar. An piassand un termòmeter davzin a l'estremità rossa, cost-sì a l'ha mostrà la presensa ëd calor: Herschel a l'avìa parèj dëscoatà la radiassion anfrarossa invisìbil.

J'osservassion astronòmiche[modìfica | modifiché la sorgiss]

Herschel a l'ha fabricà pi 'd quatsent telescòpi. Soa seur Caroline a lo giutava ant j'osservassion dë stèile e pianeta. Ai 13 ëd mars 1781 a l'ha dëscoatà Uran. Dël 1785 a l'ha dissegnà na carta dla Stra ëd San Giaco.

William Herschel a l'é mòrt dël 1822.