Aquilegia alpina

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
? 

Classìfica sientìfica
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Class: Magnoliopsida
Órdin: Ranuncolales
Famija: Ranuncolaceae
Géner: Aquilegia
Specie: A. alpina
Aquilegia alpina
L. 1753

Descrission[modìfica | modifiché la sorgiss]

J'aquilegie a son piante erbose ch'a fan dij bocc sircolar ëd feuje bleu-vërde, con dij longh picoj. An mes as treuva na gamba auta da 30 a 90 cm con dle rape 'd fior, ëdcò 'd doi color, pendent e gròss, formà da sinch sépaj petalòid, con sinch pétaj dël midem color, a forma d'ambossor e con në speron fait a cròch. Jë smens a meuvro a la fin ëd giugn, e a son contnù an drinta dle càpsule lignose.

Ambient[modìfica | modifiché la sorgiss]

A chërs ant ij pra giairassin, ant ij teren sùit nen tròp dru, butà a mesaneuit e an ombra.

Fioridura[modìfica | modifiché la sorgiss]

Da giugn a luj.

Particolarità[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'é proteta e velenosa.

Ant le veje piture a rapresenta la matarìa, miraco për la forma ch'a smija 'l capel d'un bufon.

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Aquilegia alpina L. 1753