Conta
| Vos an lenga piemontèisa | |
| Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì |
|
La strutura [modìfica]As arteuvo soens ij midem përsonage ant le conte: dij pare e mare gram, dle prinsipësse gentile e grassiose, dj'anciarmant prinsi coragios, dj'òrch ch'a mangio ij cit, dle brave faje, dij luv grand e gram. Ël përsonage prinsipal a sërca sempe cheicòs (pr'esempi ëd resté viv, ëd salvé cheidun al qual a veul bin) o cheidun (soens un prinsi o na prinsipëssa). A ancàpito tante còse e la fin a l'é soens giojosa. Le stòrie a finisso con na moral. L'evolussion dël géner [modìfica]La conta a resta motobin selebrà findi a la prima mità dël sécol ch'a fa XVIII. A-i é dj'autor ch'a scrivo dle conte për critiché la sossietà, parlé ëd fàit ëstòrich o difende dj'idèje tanme ël rispet dij drit ëd l'òm, la toleransa, la libertà. A son dle conte filosòfiche, scrivùe për ij grand e nen për le masnà. Le pì avosà a son cole ëd Voltaire: Zadig ou la destinée (1747), Micromégas (1752), Candide ou l'optimisme (1759). As peulo ëdcò sité Diderot con Jacques le fataliste (1796) e Montesquieu con le Lettres persanes (1721). Pì tard a jë s-ciòd un neuv géner ëd conte: le conte fantàstiche. A parte da la sconda mità dël sécol ch'a fa XIX, scritor arnomà ëd conte a son la contëssa ëd Ségur (1799-1874; ij Nouveaux contes de fées a son dël 1857), Carlo Collodi (1826-1890), Marcel Aymé (1902-1967; ij Contes du chat perché a son dël 1934) e Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944; Le petit prince a l'é dël 1943). |
SE LEER! ¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)
Për dì la soa ansima a sta pàgina-sì ch'a-i daga 'n colp col rat an sël tilèt discussion. Për lasseje un messagi a j'aministrator ch'a varda ambelessì. Lìber për chi a veul amprende a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test. Për ёscrive dësgagià, ch'a dòvra la Tastadura piemontèisa! E ch'a manca pa 'd vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero. |


