Pais Bass

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Ij Pais Bass (ciamà ëdcò Olanda; Nederland an olandèis) a son un pais dl'Euròpa ossidental.

A confin-o con Gërmania e Belgi.
Le capitaj a son L'Aja e Àmsterdam.
A l'han na surfassa ëd 41.526 km² e a conto anviron 16.300.000 abitant.

A fan part ëd l'Union Europenga.

Anté ch'as treuvo[modìfica | modifiché la sorgiss]

Organisassion polìtica[modìfica | modifiché la sorgiss]

Utrecht, un pòst andova la gent a lassa soe bici. Ant ij Pais Bass la gent a deuvra le bici motobin soèns
Àmsterdam, vàire olandèis a stan bele che an barca, ën dovrand-la tant për andess-ne an gir che për viv-ie ansima

Ij Pais Bass (nòm ufissial: Koninkrijk der Nederlanden, "Règn dij Pais Bass") a son na monarchìa constitussional.
Ël re a l'é Gulielm Lissànder (dai 30 avril 2013).
Ël Prim Ministr a l'é Mark Rutte (liberal, dal 14 d'otóber 2010).

Aministrassion[modìfica | modifiché la sorgiss]

Da na mira formal, ël Regn dij Paìs Bass a l'é formà da:

- Ij Pais Bass (Nederland), visadì la part europenga dlë Stat
- Aruba
- J'Antile Olandèise

La part europenga dij Paìs Bass as compon ëd dódes Provinse:

Drapò Provinsa Nòm original Capital Surfassa Popolassion Densità
Drenthe Drenthe Assen 2 641 486 197 184
Flevoland Flevoland Lelystad 1 417 374 424 264
Frisia Fryslân Leeuwarden 3 341 642 209 192
Gheldria Gelderland Arnhem 4 971 1 979 059 398
Groninga Groningen Groninga 2 333 573 614 246
Limborg Limburg Maastricht 2 150 1 127 805 525
Brabant Setentrional Noord-Brabant 's-Hertogenbosch 4 916 2 419 042 492
Olanda Setentrional Noord-Holland Haarlem 2 671 2 613 070 978
Overijssel Overijssel Zwolle 3 325 1 116 374 336
Utrecht Utrecht Utrecht 1 385 1 190 604 860
Zelanda Zeeland Middelburg 1 787 380 497 213
Olanda Meridional Zuid-Holland L'Aja 2 814 3 455 097 1228

Moneda[modìfica | modifiché la sorgiss]

2 euro: ritrat dla regin-a Beatris

Dal 1m ëd gené dël 2002 ij Pais Bass a deuvro l'Euro.
Për savèjne ëd pi, guarda soa vos.