Papir dle min-e d'òr

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Papir dle Min-e d'òr (Mità snista)
Papir dle Min-e d'òr (Mità drita)

Ël Papir dle min-e d'òr a l'é la mapa, ch'a armonta al Neuv Regn dl'Egit, dël sit ëd min-e ëd Berenice Pancrisia, an Nubia, e a l'é guernà al Musé Egissi ëd Turin. A conten, oltra 'l disegn, d'àutre indicassion scrivùe an ieràtich.

Për sòlit a l'é dcò ciamà 'l papir ëd Seti I, ma l'atribussion a l'é an dùbit përchè 'l perìod giust a dovrìa esse tra 'l 1290 e 'l 1147 aGC, valadì a podrìa esse stàit scrivù sota un dij faraon ch'a van da Seti I a Ràmses IV. A arpresenta na via traversà da vàire min-e d'òr e ij prim studi ansima sòn a l'avrìo trovà le min-e ant la valada d'Oadi Hammamat, na via comersial. As pnsa che jë schema dla mapa a l'ero stàit sbossà da na spedission egissia ch'a sercava në sgav ëd pera bekhen, valadì 'd ròch verd o basanite e a mostrërìa la drera che dal Nil a men-a a le min-e, tra 'j mont, che a son disegnà 'd përfil arlongh le bande dla drera.

particolar dël sit ëd min-e

La part bassa dla mapa a mostra j'abitassion dj'ovrié ch'a travajavo ant le min-e, tratant che an bianch a l'é smonù 'l templi d'Amon ch'a dimostra la presensa 'd na sità përmanenta.

Tutun, apress la dëscoverta 'd Berenice Pancrisia, dë studi pi ancreus e soagnà, 'me col ëd G. Negro, a l'han dimostrà na granda corëspondensa tra la topografìa dël papir e cola dël sit archeològich, dzortut con la zòna pi arcàica e ancor sotrà da 'l sabie. Pr'esempi a l'ero giuste le posission dij brich ross con l'òr, dël templi d'Amon, dj'abitassion dij mineur, le stra, le drere, ël poss e dcò, ovios, l'orientassion dij pont cardinaj.

Oltra sòn ant ël Oadi Hammamat a-i sarìo nen le galerìe për tiré fòra l'òr, com arpresentà an sël papir, ma mach ëd gav ëd pera con quei min-a 'd giòje.

Ël papir dle min-e d'òr a l'é considërà la mapa straja pi veja ch'as conòss e con costa a l'é rivane dcò l'indicassion ëd na stele, semper considërà dël temp ëd Seti I, che a l'é ancor da trové, semper ch'a sia nen stàita robà. A l'é un dij tesòr ëd màssim valor che a resto da serché ant le sabie dël desert, parèj com a l'é stàit fàit për ël sit Berenice Pancrisia.