Phellinus pini

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
?Phellinus pini

Classìfica sientìfica
Regn: Fungi
Division: Basidiomycota
Class: Homobasidiomycetes
Órdin: Polyporales
Famija: Hymenochaetaceae
Géner: Phellinus
Specie: P. pini
Phellinus pini
(Brot.) A. Ames

Na lenga: Phellinus pini[modìfica | modifiché la sorgiss]

Descrission[modìfica | modifiché la sorgiss]

Fonz sensa gamba, da ràir ressupinà o con ël bòrd dë dzora ripiegà. Dle vire a smija a n'ongia, sìngol o ambricà (butà com ij cop d'un tèit). A peul rivé a 15 o 20 cm ëd diàmetr, fin a 8 o 10 cm ëd larghëssa e 6 o 8 dë spëssor. A l'é lignos, l'odor débol, ël savor agher. La surfassa dë dzora a l'é rugosa, zonà, soens s-ciapà radialment, prima peilosa peui plà, brun rossastra fin a neirastra. Ij bòrd a son ondulà e brun giaunastr. La surfassa poròida a l'é giaun brun-a, brun gris giaunastra fin a giaun olivastra. Ij përtus a son pa regolar, ovaj o slungà, dle vire a labirint; da 1 a 3 për mm. Ël contest a l'é lignos, motobin dur, ëd color ross brun; a ven neir con ël KOH (idrà ëd potassi) e a l'ha në spessor da 15 a 35 mm. Ij tùboj a son a vaire strat, a l'han në spëssor ëd sirca 10 mm për strat e un color brun canela.

Ambient[modìfica | modifiché la sorgiss]

A chërs an dzora a conìfere vive. As treuva motobin soens.

Comestibilità[modìfica | modifiché la sorgiss]

A venta mai mangé un bolè trovà se un a l'é nen un bon conossidor dij bolè!
As peul nen mangesse.

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]

Phellinus pini (Brot.) A. Ames