René Descartes

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
René Descartes

Matemàtich, filòsof e fìsich.
René Descartes, a l'era nassù a La Haye en Touraine (al di d'ancheuj Descartes) ai 31 ëd mars dël 1596 e a l'é mòrt a Stocòlma j'11 ëd fërvé dël 1650.

Soe contribussion matemàtiche[modìfica | modifiché la sorgiss]

Descartes a l'ha trovà che ij nùmer 9363584 e 9437056 a formo na cobia ëd nùmer amicaj.

Soe contribussion a la fìsica[modìfica | modifiché la sorgiss]

Da la veja teorìa corporin-a dla lus, Descartes a l'ha deduvù la lej dla rifrassion.

Sò pensé filosòfich[modìfica | modifiché la sorgiss]

A fortìa che j'animaj a son mach d'angign complicà.

Le preuve dl'esistensa ëd Dé[modìfica | modifiché la sorgiss]

Descartes a l'ha smonù tre preuve dl'esistensa ëd : l'argoment ontològich, l'argoment cosmològich e l'argoment dla càusa prima.

L'argoment ontològich[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'argoment ontològich a peul esse sintetisà parèj:

  1. I penso, donca i son.
  2. I l'hai l'idèja d'un Dé, n'idèja ëd n'esse përfet.
  3. N'esse përfet a peul manché ëd gnun-a përfession.
  4. L'esistensa a l'é na përfession.
  5. Donca n'esse përfet a peul pa manché dl'esistensa.

L'argoment dla càusa prima[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'argoment dla càusa prima a l'é soens considerà na variassion ëd col cosmològich. A peul esse descrivù përparèj:

  1. I penso, donca i son.
  2. Mi i son nen càusa ëd mi-midem, i l'hai pa ël podèj d'esiste da mi-midem.
  3. N'àutr esse a dev avèj causame o creame.
  4. St'àutr esse o bin a l'é càusa ëd chiel-midem, opura a l'é causà da n'àutr esse ancora.
  5. A peul pa essie na sequensa infinìa ëd càuse.
  6. Donca a dev essie na càusa prima, n'esse che a l'ha ël podèj d'esiste da chiel-midem, Dé.

A pòrto sò nòm[modìfica | modifiché la sorgiss]

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

Principia philosophiae, 1685
  • Le monde (1629-1633)
  • Discours de la méthode pour bien conduire sa raison et chercher la vérité dans les sciences (1637)
  • Géométrie (1637). Publicà tanme apendis al Discours de la méthode, a l'é stàit ël lìber ch'a l'ha avù pì anfluensa an sla matemàtica dël sécol ch'a fa XVII
  • Meditationes de prima philosophia (1641, conossù ëdcò coma Meditassion metafìsiche)
  • Principia philosophiae (1644)
  • Regulae ad directionem ingenii (soa prima euvra filosòfica, publicà mach apress soa mòrt)