Tolon

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Tolon a l'é na comun-a ëd 167400 abitant ant ël Var.

Ël nòm[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël nòm ëd Tolon a ven da Telo Martius.

La strutura urban-a[modìfica | modifiché la sorgiss]

A sud a-i son la sità veja, con soa stra prinsipal contrà d'Algeri, e ël pòrt; a nòrd la sità moderna e le bariere.

Ël setor dla sità veja delimità da contrà Anatole France, cors dla Repùblica, cors Besagne e lèja dë Strasborgh a l'é zòna pedonal e ij veìcoj ëd passage a peulo nen intreje.

Stòria[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ai 27 d'ost 1793 Tolon a l'é consignà dai realista a na flòta anglèisa-spagneula. A-i riva n'armada republican-a dont l'artijerìa a l'é a j'órdin dël capitani Bon-a-part. Antra La Seyne e Tamaris j'anglèis a fàbrico un fòrt tant potent ch'a lo ciamo cit Gibiltèra. A sarà pijà ai 17 dë stèmber; la flòta anglèisa-spagneula a scapa, apress avèj dàit feu a le barche fransèise, a l'arsenal, ai magasin ëd proviste e avèj ambarcà na part ëd la popolassion.
Tanme marca d'onta, a la sità a-j gavo ël nòm: për chèich temp as ciamrà Pòrt la Montagna.

La sconda guèra mondial[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ai 27 ëd novèmber 1942 la flòta fransèisa, blocà ant ël pòrt ëd Tolon dai sò comand, a sern d'afondesse pitòst che droché ant le man dl'armada alman-a ch'a l'era an camin a anvade la zòna lìbera. A son 75 ij bastiment sabotà; soe carcasse a restran ant sël pòst fin-a a la fin dla guèra. A la Liberassion a-i andran des agn për polidé la rada, an gavand apopré 400000 tonëlà ëd feraja.

Leu anteressant[modìfica | modifiché la sorgiss]

An piassa dla Libertà, ant ël cheur ëd Tolon modern, a-i é la fontan-a dla Federassion, euvra dlë scultor Allar inaugurà dël 1889 për ël sentenari dla Repùblica.
An piassa Victor Hugo a-i é ël teatro ëd Tolon, fabricà dël 1862 sël proget ëd Charles Garnier.

Ël pòrt[modìfica | modifiché la sorgiss]

Sota 'l regn d'Enrich IV la sità a finansia la costrussion dla dàrsena veja con na taja dël 25% an sl'euli. L'arsenal militar, destinà a fabriché e deje deuit a la flòta real, a l'é creà dal cardinal ëd Richelieu. A l'é për l'arsenal che Vauban a fossàira la dàrsena neuva dal 1680 al 1700.
Ant ël sécol ch'a fa XIX l'arsenal a arsèiv vàire angrandiment: la gionta dël Mourillon, le dàrsene ëd Castigneau e ëd Missiessy.
Durant la sconda guèra mondial al pòrt a l'é stàit bombardà.

Al di d'ancheuj l'arsenal a l'é la base logìstica dla marin-a fransèisa ch'a òpera ant ël Mediterani.

Galuparìe[modìfica | modifiché la sorgiss]

Eveniment e manifestassion[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Bacchus, festa dij vin e dla gastronomìa, la dariera fin dë sman-a ëd mars an piassa d'Arme: për tre di esposission ëd vin e ëd prodot dël teritòri, laboratòri d'enologìa, degustassion, animassion musicaj
  • Festival ëd mùsica ëd Tolon e soa region, doe stagion dedicà a la mùsica clàssica: Le festival estival da mità giugn a mità luj e Les classiques du festival da mità novèmber a mità maj
  • Festival ëd jazz a Tolon: durant des di a luj consert a gràtis tute le sèire.
  • Festival ëd Natal, dë dzèmber

Ël mërcà[modìfica | modifiché la sorgiss]

Tuti ij di, gavà al lùn-es, a-i é ël mërcà an cors Lafayette.

Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Michel Vergé-Franceschi, Toulon – Port Royal (1481–1789), Paris, 2002.
  • Aldo Bastié, Histoire de la Provence, 2001.
  • Cyrille Roumagnac, L'Arsenal de Toulon et la Royale, 2001
  • Jean-Pierre Thiollet, Le Chevallier à découvert, Paris, 1998
  • Maurice Arreckx, Vivre sa ville, Paris, 1982; Toulon, ma passion, 1985