Alberto Cafassi

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Pitor.
Alberto Cafassi a l'era nassù a Lissandria ai 10 ëd maj 1894; sò pare a l'era ëd Moncalv, soa mare ëd Mirabèl. Peui soa famija a tramuda a Lissandria e ël fieul as anscriv a je scòle tècniche. Dël 1909 as anscriv a l'Academia Albertin-a ëd Turin; ambelelà a oten ël diplòma ëd mèistr ëd dissègn. Peui a l'Academia 'd Brera a Milan a frequenta ij cors ëd pitura ëd Cesare Tallone e, dël 1917, a oten la licensa dël cors superior ëd pitura. L'ann apress a torna a l'Academia Albertin-a ëd Turin anté che dël 1919 a riva al përfessionament ant ël cors superior ëd pitura. A Turin, Cafassi a l'é stàit anlev ëd Giacomo Grosso e Cesare Ferro.

Soa prima esposission a l'é dël 1920, a la Sossietà promotris dle bele art ëd Turin.
Cafassi a l'ha viagià a Venessia, Roma, an Svìssera, ant le Fiandre, an Fransa. Dël 1930 e 1931 a partìssipa a le Mostre antërnassionaj d'art sacrà cristian-a ëd Roma e Pàdoa. Ant ël 1934 e 1936 a lo anvito a la Bienal antërnassional d'art ëd Venessia.
A espon ëdcò a Varsavia, Helsinki, Riga, Tallin e an d'àutre grande sità.

Alberto Cafassi a l'é mòrt an maj 1973.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Tramont invernal (1920, euli su tèila, 77,5x105cm);
  • Vej monfrin (1923, euli su tèila, 95,5x70cm);
  • Mia mare con ël gat (1928, pastel su carta, 85x65cm);
  • Torent Scrivia a San Bartromé (1934, tempra su cartronin, 40x50cm);
  • Natura mòrta, bolè (1967, euli su tèila, 66x80,5cm).