Helsinki
| Vos an lenga piemontèisa | |
| Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì. |
Helsinki (an finlandèis: Helsinki; an svedèis: Helsingfors) a l’é la capital e la pì granda sità dla Finlandia. A l’é 'l pì important port e sènter industrial dël pais, e a l'é stàita definìa "la fija dël Bàltich" o "la sità bianca dël nòrd" për soe costruzioni an granit ciàir. A l’ha 684.589 abitant (2024) e l'area metropolitan-a a n'ha 1,6 milion. Geografìa[modìfica | modifiché la sorgiss]Helsinki as treuva an sla còsta meridional dël pais, an sël Gòlf ëd Finlandia, a 80 km a nòrd ëd Tallinn (Estònia). La sità a l'é costruìa su na penìsola e su 315 ìsole, con na surfassa total ëd 715 km², dont 501 km² d'eva. Stòria[modìfica | modifiché la sorgiss]La sità a l'é stàita fondà ai 12 ëd giugn 1550 dal re dë Svessia Gustav I Vasa. Dël 1640 a l'é stàita tramudà pì a sud, ant la posission atual, për avèj un port pì acessìbil. Dël 1748 a l'é stàit costruìa la fortëssa 'd Suomenlinna. Dël 1808-1809, la Finlandia a l'é stàita anetùa a la Russia e dël 1812 l'imperator Alessandr I a l'ha tramudà la capital da Turku a Helsinki, për diminuì l'anfluss svedèis. La sità a l'é stàita arcostruìa an stil neoclàssich da l'architet Carl Ludvig Engel. Dël 1917 la Finlandia a l'é dventà indipendenta e Helsinki a l'é restà la capital. Dël 1952 a l'ha ospità ij Gieugh Olìmpich. Leu d'anteresse[modìfica | modifiché la sorgiss]
Sità gemelà[modìfica | modifiché la sorgiss]Helsinki a l'é gemelà con: Anliure esterne[modìfica | modifiché la sorgiss] |
|||||||||||||||||||||||||||||||


