Grosset

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Grosset
      
Stat:

Italia

Provincia: Provincia ëd Grosset
Nòm 'n italian: Grosseto
Coordinà: Latitudin: 42° 46′ 20′′ N
Longitudin: 11° 6′ 32′′ E

Mostra an sla carta
Autëssa: 10 m s.l.m.
Surfassa: 473,55 km²
Abitant: 82.036 (2017)
Comun dj'anviron: Campagnatico, Castiglione della Pescaia, Gavorrano, Roccastrada, Magliano in Toscana, Scansano
CAP: 58100
Prefiss tel.: 0564
Còdes ÌSTAT: 053011
Còdes fiscal: E202 
Festa dël borgh: 10 d'ost 


Sit istitussional

Grosset (Grosseto an italian) a l'é na sità dla Toscan-a dë 79.965 abitant [1], capleugh ëd l'omònima provinsa.

Stòria[modìfica | modifiché la sorgiss]

Antra 'l sécol cha fà IX e col ch'a fà XIII, sota la famija Aldobrandeschi, Grosset a l'é dventà n'amportanta crosiera ëd comunicassion an sla via Aurelia, ch'a gionzìa Roma a Pisa. La sità a restava an sla riva dël mar (a l'é artrovasse a l'anterior dle tére mach pi tard, cand ël delta dl'Ombron a l'é stàit ampinì).
Dël 1336 Grosset a l'é finì sota l'autorità ëd Sien-a; a la dësconfita ëd Sien-a, dël 1554, a l'é passà sota la dominassion fiorentin-a. Còsim I dij Médici a l'ha fàit fabriché da Baldassarre Lanci na neuva cinta esagonal, con un bastion an minca 'n canton e un murajon ëd fortificassion sircondà da 'n fossà ampinì d'eva gionzù a dij canaj, ëd fasson ëd podèj trasporté le mërcansìe e ij materiaj për barca.
Ant ël sécol ch'a fà XIX ij rampar a son ëstàit trasformà an spass-giada duverta al pùblich.

Leu d'anteresse[modìfica | modifiché la sorgiss]

Aministrassion[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël sìndich a l'é Emilio Bonifazi (dal 29/05/2006).

Sità binele[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ca dla provinsa

Grosset a l'é binelà con:

Anliure esterne[modìfica | modifiché la sorgiss]

Arferiment[modìfica | modifiché la sorgiss]

  1. Sorgiss: ISTAT - Bilansi demogràfich al 31/12/2008 [1].