Werner Karl Heisenberg

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Fìsich.
Werner Karl Heisenberg a l'era nà dël 1901 a Duisberg, ant la Prussia renan-a.

Heisenberg (1926)

A l'ha studià con Arnold Sommerfeld a l'Università ëd Mùnich e a l'é dotorasse dël 1923.
Apress un perìod ant ël qual a l'ha fàit l'assistent ëd Born a l'Università ëd Göttingen, a l'ha passà tre agn a l'Anstitù Bohr ëd Copenàghen. Apress a l'é stàit professor a Lipsia e a l'ha travajà a l'Anstitù ëd fìsica Max Planck ëd Berlin.

Dël 1932 a l'ha vagnà ël premi Nobel ëd fìsica për la creassion dla mecànica dij quant. Dal 1946 a l'é stàit diretor ëd l'Anstitù ëd fìsica Max Planck ëd Göttingen

Werner Karl Heisenberg a l'é mòrt dël 1976.

Sò travaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

Antra soe numerose e amportante contribussion a la fìsica teòrica, ël nòm ëd Heisenberg a l'é gropà a la mecànica dle matris.