Dinastìa Giulio-Clàudia

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Tiberi

La dinastìa Giulio-Clàudia a l'é la prima dinastìa amperial roman-a. A l'é durà dal 14 dGC al 68dGC.

Etimologìa[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'Imperi Roman sot a Tiberi

August a l'avìa tre anvod da soa fija Giulia. Gnun ëd lor a l'é vivù a basta da suced-je. Parèj a vni-je dapress a chiel a l'é stàit sò fieul adotiv Tiberi, nàit a soa fomna Livia da sò prim mariage. August a fasìa part ëd la gens Giulia, un-a dle famije patrissie pì antiche ëd Roma. La part ëd Tiberi a l'era cola dla Gens Clàudia, ch'a restava mach na frisa pì giovo ëd cola Giulia. Dapress a Tiberi a son ëvnu-ie tre imperator ch'a restavo tant ëd la gens Clàudia, për part dël frel ëd Tiberi Neron Clàudi Drus, che dla gens Giulia, chi për part ëd Giulia la veja, fija dël prim mariage d'August (Calìgola e Neron), chi për part dla seur d'August Otavia Minor (Clàudi). Për via 'd sossì jë stòrich a l'han ciamà la dinastìa "Giulio-Claudian-a", combin che j'imperator ch'a l'han fane part a l'abio mai dasse un chèich nòm dinàstich.

Calìgola

J'amperador[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ant la dinastìa a-i é la costuma dë nen conté August, bele che a tuti j'efet a sia col ch'a l'ha fondala.

Clàudi

Tiberi (14–37)[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël prinsipi dël règn ëd Tiberi a l'é stàit pasi e pitòst amprontà a boneur. Tiberi a l'ha soagnà la potensa roman-a e a l'ha fàit monté la balansa ativa dlë stat. Belavans sò règn motobin prest a l'é stàit caraterisà da sospet e denigrassion. Dël 19 an vàire a l'han daje la colpa dla mòrt ëd sò anvod, Germànich, ch'a l'era motobin popolar. Dël 23 a l'é mòrt-ie sò fieul, Drus. Viaman ël caràter ëd Tiberi a l'é sërasse e a l'ha anandià vàire process për tradiment, dont nen pòchi a son finì con dj'esecussion capitaj.

Intrada dël tempi ëd Clàudi. Un tempi dedicà a chiel a l'era stait tirà sù ëdcò a Vian-a, a la stassion ëd confin antra Imperi roman e Regn ëd Còssio Sgond.

A l'ha finì për lasseje 'l podèj al comandant dla guardia, Lucius Aelius Seianus, e dël 26 chiel a l'é artirasse an soa vila ant sl'ìsola ëd Capri. Sejan a l'é ancagnisse con le përsecussion, dëmentrè ch'as dava da fé a consolidé sò podèj përsonal. Dël 31 a l'é stàit nominà cò-cònsol ansema a Tiberi e a l'ha mariasse con Livila, anvoda dl'amperador. Ma con lòn a l'é rivà a fesse trapëtta daspërchiel: la manìa ëd përsecussion dl'amperador, che chiel a l'avìa sempe dovrà a sò avantagi, a l'ha arvirasse contra a chiel-midem. Dël midem ann Sejan a l'é stàit condanà a mòrt, ansema a vàire sò amis. Le përsecussion a l'han tirà drit fin a che Tiberi a l'é peui mòrt, dël 37.

Neron

Calìgola (37–41)[modìfica | modifiché la sorgiss]

Na vira che Tiberi a l'é mòrt vàire ëd coj ch'a l'avrìo podù suced-je a j'ero stàit massà an mala manera. L'ùnich sucessor lògich ch'a-i restava a l'era sò anvod (ël fieul ëd Germànich) Gajo. A l'era 'cò la përson-a che Tiberi a l'avìa sërnù. La gent a lo disìa "Calìgola", visadì "stivalèt", e con col nòm-lì a l'é passà a la stòria. Calìgola a l'é partì ant na manera che a la gent a l'é pro piasuje, ën chitand le përsecussion e brusand j'archivi ëd sò barba. Për maleur, però, motobin prest a l'ha pijaje la mal ëd famija. Dla fin dël 37 a smonìa già vàire marche ëd problema ëd testa, marche ch'a l'han peui possà vàire comentator dël dì d'ancheuj a pensé ch'a fussa malavi d'encefalite (ch'a peul dé problema dë stabilità mental) d'ipertiroidism, ò miraco bele mach d'un gran brut esauriment nervos (ch'a podrìa ess-je rivà 'cò mach për via dla vita greva ëmnà da soa posission). Cola ch'a fussa la rason, da 's moment-lì a-i é sta-ie un gran straviron an soa manera 'd fé, lòn ch'a l'ha mnà sò biògraf a pensé ch'a fussa vnùit mat.

Le conte dë Svetòni[modìfica | modifiché la sorgiss]

La pì part ëd lòn ch'i soma ëd Calìgola an riva da Svetòni, ant sò lìber Vite dij dódes Céser. A sente Svetòni, l'amperador na vira a l'avìa fin-a butasse an ment dë nominé senator sò caval preferì (Incitatus). A l'avrìa daje órdin a sò esércit d'anvade la Britania për combate contra a la divinità dël mar Netun, ma peui a l'ùltima minuta a l'avrìa cambià idèja e a l'avrìa comandaje dë cheuje cuchije ant sla riviera dla Galia setentrional al pòst dë fé l'anvasion. A l'avrìa avù 'd relassion d'incest con soe seur. A l'avrìa ordinà ch'a tirèisso sù na soa statua ant ël Templi ëd Gerusalem, lòn ch'a l'avrìa 'd sigura fàit ës-ciopé n'arvira dj'ebréo, se sò amis rè Eròd a fussa nen riessù a feje cambié idèja. A l'avrìa dàit órdin dë massé dla gent an segret, e peui a l'avrìa anvitaje a palass coma se gnente a fussa. Ën s-ciairand ch'as presentavo nen a l'avrìa comentà badinand che "miraco a saran massasse". Dël 41 Calìgola a l'é stàit massà dal comandant ëd la guardia Cassio Cherea. L'ùnich element dla famija ch'a podèissa pijé sò pòst a l'era sò barba, Tiberi Clàudi Drus Neron Germànich.

Clàudi (41–54)[modìfica | modifiché la sorgiss]

Soa famija a l'avìa soèns contà Clàudi coma 'n pòvre disgrassìa mes ciola. An tute le manere, almanch a lë s-ciairava nen ëd cospirassion daspërtut coma sò barba Tiberi, e a l'era nen fòra testa coma sò anvod Calìgola, e parèj a l'è trovasse a esse n'aministrator dignitos për l'imperi. A l'ha dasse da fé a fé travajé mej la burocrassìa e a l'ha daje deuit a le question colegà ai drit ëd sitadinansa e le nòmine al Senà. Dël 43 a l'ha ëdcò anandià na vira për tute l'anvasion roman-a dla Britania, e a l'ha gionta vàire provinse orientaj a l'imperi. A l'ha ordinà ch'as fèissa un pòrt anvernal për Roma, a Òstia, an manera dë podèj gestì j'aprovigionament ëd gran da 'nt j'àutre bande dl'imperi, bele che quand a fasìa brut temp.

Se soa vita ufissial a l'é stàita un sucess, cola ëd famija a l'ha daje vàire sagrin. Soa fomna Messalin-a a-j butava ij còrn; chiel a l'ha fala massé e a l'ha marià soa anvoda, Agripin-a la giovo. Chila-sì (ansema a vàire sò libèrt) a l'é trovasse a avèj un gran podèj ansima a l'amperador. A-i son vàire conte diferente rësguard a la mòrt ëd Clàudi, ma un-a dle version possìbij a l'é che a l'abia anvelenalo chila, dël 54. L'ani dapress Clàudi a l'é stàit deificà. La mòrt ëd Clàudi a l'ha dorbuje la stra al fieul d'Agripin-a, Lucio Domissi Neron, ch'a l'avìa mach 17 agn.

Neron (54–68)[modìfica | modifiché la sorgiss]

Neron a l'ha goernà dal 54 al 68. Sot a sò goèrn, Neron a l'é sconcentrasse ant sla diplomassìa, ant sël comersi, e a fé chërse ël capital coltural dl'imperi. A l'ha fàit tiré sù vàire teatro e a l'ha sponsorisà ij gieugh atlétich. A l'ha vinsù na guèra rivand a na pas negossià con l'Imperi dij Part (58–63), a l'ha domà n'arvira an Britania (60–61) e a l'ha fàit monté le liure colturaj con la Grecia. Ëd Neron, però, la stòria ës viserà ëdcò coma d'un tirann e coma dl'amperador che a sonava antramentr che Roma a brusava, dël 64. N'arvira militar a l'avrìa obligalo a stërmesse. Dadnans a l'arzigh d'esse massà dal Senà a l'avrìa avù pì car massesse chiel, dël 68. Soe dariere paròle a sarìo stàite "Che artista ch'a-i meur mai ansema a mi". Dadré a tuta sta coreografìa stravirà, però, a l'é motobin belfé ch'a-i sia sta-ie dzortut na gran bataja antra Senà ch'a vorìa drissé la testa e Neron ch'a vorìa possé anco' pì anvers a na forma monàrchica bin definìa.

Eredità polìtica dla prima dinastìa[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dapress a dle biografìe tant tribulà a peul ësmijé che ij roman a në podèisso pì dl'imperi. Ma prima ròba a venta deje sò pèis a le sorgiss d'anformassion ch'i l'oma: dij temp ëd Roma antica a j'ero bon a scrive bele mach ij patrissi, visadì cola class sossial ch'a smonìa podèj polìtich tute le vire che j'amperador a slargavo 'l sò. Ch'a piorèisso miseria a l'é franch normal. Comsëssìa, antra tant sangh gram anvers a cost ò col amperador, a-i é gnun ch'a discuta 'l model polìtich amperial. As discut mach sempe se un a sia stàit un bon amperador ò pura nò. La forma 'd goèrn a la toca gnun. Dapress a sent agn d'imperi, për tant ch'a në diso, as vëdd che 's sistema a-j andava bin bele che a tuti.

Se la polìtica sentralisatris ëd Neron a fa s-ciopé vàire arvire (fin che l'amperador midem a-i bala nen le piume), a venta ëdcò buté ant ël cont che con Clàudi la person-a dl'amperador a l'é rintrà ant la religion sìvica roman-a. Dapress a chiel cola amperial a l'é giumaj n'istitussion fàita e finìa, e la lealtà dij sitadin anvers a la figura imperial a l'é giumaj un pat sacrà obligatòri, e nen mach na question dë stima a la person-a, com a-i rivava dij temp d'August. Fini-ie la dinastìa la transission polìtica ch'a l'era anandiasse sot a Céser a l'é donca andàita a bon fin, da discute a-i resto mach pì la balansa dij podèj antra l'imperator e 'j patrissi e cola antra 'l neuv imperi e le veje autonomìe locaj.

Ij problema ch'as ës-ciàiro a son neuv. La fòrsa dl'amperador a l'é d'autut basà ansima a l'esércit, e pròpe l'esércit as treuva donca a esse ël soget ch'a decid tut. An particolar a decide a son ij Pretorian, j'ùnich ch'a sio basta davzin për podej massé n'amperador e fene n'àutr. A taco a s-ciairesse ambelessì coj problema struturaj che peui a mneran l'imperi a rovinesse da na mira finansiaria, për via che l'esércit as peul controlesse mach pagand-lo bin. Ma an dij temp quand ij sòld a son an metal a l'é nen che l'imperi a peula peui bate moneda pì che tant. Fini-ie l'òr, l'argent e 'l bronz, fini-ie 'cò la moneda.

L'Imperi dij Part, al moment ëd soa màssima estension (apopré 60 aGC), ambelessì a l'é dissegnà ansima ai confin stataj modern, për arferiment
Ël rest ëd l'esércit për adess a peul anco' pa pianté darmagi pì che tant: a l'é spatarà ant sëj confin, e për tant che un general as arvira a-i buta sò temp për riveje a còl a l'amperador, ch'a l'ha tut sò temp për prontesse. Për gionta as anandia bele sùbit la costuma che ij parent dij generaj a resto an ostagi a la cort amperial, coma assicurassion adissional. D'arvire a-i në son, com a-i në son sempe sta-ie, ma bele che quand sot ai Flavi a-i riverà l'arvira dj'ebréo (un-a dle pì catastròfiche) a podrà mach fé dij darmagi locaj.

Ëd perìcoj a-i në é 'cò fòra dij confin, dzortut le tribù germàniche dadlà ëd Ren e 'd Danubi e l'imperi dij Part an orient. Ij German però a son pì anteressà a massesse antra lor che nen a butesse ansema për deje dij sagrin ai roman (a lo saran sempe) e mach ij Part a l'han na chèich organisassion statal ch'a peula andeje contra a Roma. La bataja contra ij Part a la finirà mach quand ij Part a drocheran daspërlor, sensa pa che gnun-a dle doe fòrse a la riessa a pijé lë dzora ansima a l'àutra. Comsëssìa, as trata ëd doj ëstat anteressà a conquisté e a ministré dij teritòri, donca për tant ch'as anvado l'un con l'àutr a faran mai un darmagi esagerà: le sità a-j servo antreghe.

Contut ch'a sio motobin pì mòj an sens militar, ij German a faran motobin pes, përchè quand a rivo a demolisso tut e as men-o via tut lòn ch'a peulo pijé, nen essend anteressà a manten-e ël contròl ansima a un model ëd vita sitadin-a ch'a capisso nen. Për ten-je sota contròl j'amperador a deuvro la diplomassìa. As anandia ambelessì un programa ëd romanisassion andireta dij German, con vàire dij nòbij germànich ch'a ven-o a studié a Roma, e con vàire antervent roman ch'a l'han ël but dë possé na tribù contra l'àutra. A son ij prim moment ëd cola polìtica ëd federassion ch'i s-ciaireroma anco' për vàire sécoj.

La question militar pì bruta a resta cola dla forma geogràfica midema dl'imperi: an mes a-i é mach un beucc, ël mar. Sòn a fa an manera che s'a-i é d'artiresse a-i sio dij lìmit motobin precis. Për via d'ës domini total ansima al mar la flòta roman-a a chita bele d'autut soa fonsion ëd combatiment e a la ven dovrà dzortut coma utiss logìstich. Sò travaj për vàire sécoj a sarà mach pì col dë mné dadsà e dadlà soldà e arforniment.