Paradòss ëd Russell

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Ël paradòss ëd Russell a l'é stàit anventà dël 1902 da Bertrand Russell e smonù da chiel-sì an n'arnomà litra a Gottlob Frege. Ël paradòss fortiss che a esist gnun ansem dont j'element a son j'ansem ch'a son nen element ëd lor midem. Si n'ansem parèj a esistèissa, a-i sarìo doe possibilità: opura . Mincadun-a ëd coste alternative a men-a a na contradission.

La dimostrassion dël paradòss a fa vëdde che, dàit n'ansem A, l'ansem a l'é nen un mèmber d'A.

Për passé dëdlà ëd la dificoltà smonùa da sò paradòss, Russell a l'ha antroduvù la teorìa dij tipo.

Ël paradòss dël barbé[modìfica | modifiché la sorgiss]

Për fé capì mej sò paradòss, dël 1918 Russell a na smon na version familiarisà 'me ël paradòss dël barbé:

Ant un paisòt, un barbé a fa la barba a tuti coj ch'as la fan nen daspërlor (e mach a lor-sì). Chi ch'a l'é ch'a fa la barba al barbé?