Relassion d'equivalensa

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

As ciama relassion d'equivalensa minca relassion binaria an sn'ansem (ëd sòlit considerà nen veuid) ch'a sia riflessiva, transìtiva e simétrica.

Si a l'é na relassion d'equivalensa ansima a l'ansem M e , i podoma consideré l'ansem

.

Cost ansem a l'é dit classa d'equivalensa d'a e l'element a a l'é dit un sò arpresentant. Si la relassion a l'é ciàira dal contest, cost ansem as peul ëscriv-se bele mach [a].

Armarcoma che da a-i ven che . Donca gnun-a classa d'equivalensa a l'é veuida.
An dzorpì, i l'oma che doe classe diferente a son sempe disgionzùe e che minca element a aparten sempe a na classa, la soa. Donca l'ansem dle classe d'equivalensa a forma na partission dl'ansem M: a l'é dit ansem cossient e as denòta . D'àutra part, minca partission P d'ansem M a definiss la relassion d'equivalensa ansima a M smonùa da

,

dont l'ansem cossient a l'é P.

Esempi[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • La relassion d'ugualiansa ansima a n'ansem nen veuid qualsëssìa.
  • La relassion ansima a definìa da
a l'é cobi
a l'é na relassion d'equivalensa, con doe classe: cola dij nùmer cobi e cola dij nùmer dëscobi.
  • La relassion ëd parelelism antra le rete dlë spassi a l'é na relassion d'equivalensa, dont le class as ciamo diression.