Sécol ch'a fa IX dGC

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Coma mojen për amzuré ël passé dël temp, ël sécol ch'a fa IX dGC a resta ël sécol ch'a l'é durà dl'801 dGC al 900 dGC.

L'Euròpa ant sécol ch'a fa IX

Euròpa ossidentala[modìfica | modifiché la sorgiss]

Siëtta an teracheujta fàita dël sécol ch'a fa IX an Iraq. A l'é goernà ant la Freer Gallery of Art ëd lë Smithsonian Institute, a Washington, D.C.

Pì tard a l'han ciamaje "Temp Sombr"[modìfica | modifiché la sorgiss]

A anandiesse da un 400 dapress a sti ann-sì, dle figure anfluente dij prim temp dl'Arnassensa a l'avrìo pijàit l'andi a definì sti temp-sì, e ij tre sécoj ch'a-i ero sta-ie anans ëd cost, coma Temp Sombr. L'espression a veul dì ch'as trata ëd temp quand a l'era dësmortasse ël lum dl'Imperi Roman d'Ossident, dapress al 476 dGC, e ën general a j'ero chità le forme d'art clàssica, ij borgh a j'ero fasse motobin pì cit e ël podèj polìtich a l'era s-ciapasse an mila tòch viaman sensa amportansa. J'entità regionaj a j'ero chërsùe fin-a a fesse stat, e fin-a imperi. Conforma a st'ipòtesi dl'Arnassensa mach la Gesia Catòlica Roman-a a l'avrìa avù un chèich podej antërnassional, limità però da le comunicassion motobin sagrinà antra region d'Euròpa. Le reste dla siviltà clàssica a sarìo mach stàite preservà dai frà catòlich ën tracopiand-je a man, ma con lòn che motobin pòca gent a l'era bon-a a lese, squasi gnun-a anformassion a sarìa stàita spantià. A coj temp-la, an efet, la pì gran part dla popolassion a j'ero ëd campagnin, e le sita roman-e a restavo mach pì dij gran drocheri. Comsëssìa, j'art corelà a la religion e la vita djë sgnor a restavo anco' vive, lòn ch'a l'avìa ëmnà a deje da vive a vàire mèistr artisan. Dij "Temp Sombr" europengh a l'é restane vàire oget, ch'as goèrno ant ij musé ëd tut ël mond.

J'art dij "Temp Sombr"[modìfica | modifiché la sorgiss]

Anans tut l'art a l'era restà për via che la Gesia a la catava. Coma utiss dla liturgìa Roman-a Catòlica, vàire mila oget d'òr as fasìo anco' sempe. Cope sacrà, arlichiari, Cros, rosari, tòch dj'autar e statue dla Vèrgin e dij Sant a son sempe fasse, ën tnisend viva la produssion artìstica d'ës temp-sì. L'architetura a l'ha torna tacà a dësvijesse na frisa bele che d'ës sécol-sì. As tratava dzortut ëd tiré sù dle costrussion ëd servissi për la Gesia, e vàire castej (ij prim fait dal temp dij roman, për prima ròba coma dle mòte, dle cà fòrt ò dle tor, sensa pa gnun-a arfinidura.

Ant ël mond a-i rivava[modìfica | modifiché la sorgiss]

le Tre Pagòde ëd Dali, ant la provinsa dlë Yunnan, Cin-a, datà antra ij sécoj ch'a fan IX e X

Përson-e amportante[modìfica | modifiché la sorgiss]

San Clement d'Ohrid

Anvension, dëscoerte, antrodussion[modìfica | modifiché la sorgiss]