Pantelleria

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.


Pantelleria
   
Stat:

Italia

Provincia: Provincia ëd Tràpani
Nòm 'n italian: Pantelleria
Coordinà: Latitudin: 36° 47′ 27′′ N
Longitudin: 11° 59′ 38′′ E

Mostra an sla carta
Autëssa: 5 m s.l.m.
Surfassa: 84,53 km²
Abitant: 7.715 (2015)
Comun dj'anviron: gnun valor
CAP: 91017
Prefiss tel.: 0923
Còdes ÌSTAT: 081014
Còdes fiscal: G315 
Festa dël borgh: 16 d'otóber 


Sit istitussional

Pantelleria a l'é un comun dla Sicilia ëd 7.635 abitant, an provincia ëd Tràpani.

Ël teritòri comunal a pija tuta l'ìsola ëd Pantelerìa. As trata ëd n'ìsola ant ël mar Mediterani dont l'adoss volcànica a l'é arvelà da le manifestassion tìpiche dël volcanism secondari.
L'ìsola a resta a 85 km da la Sicilia e a 70 km da le rive ëd Tunisìa. A l'ha na surfassa d' 83 km². La sima pì àuta, ël volcan Montagna Granda a l'é a 836 méter.

Stòria[modìfica | modifiché la sorgiss]

Già abità ant ël Neolìtich, l'ìsola a l'é stàita conquistà vers ël sécol ch'a fa VII aGC dai feniss, ch'a l'han ciamala Hirani.

Disputà da roman e cartaginèis a l'época dle guère pùniche, a l'é stàita pijà dai roman ch'a l'han ciamala Cossyra.
Declinà Roma, a l'é stàita la vira dij vàndaj e dij bisantin, prima dl'ariv dj'àrabo, ch'a l'han ciamala Bent el Rion. La colonisassion mussulman-a a l'ha lassà dle marche visìbij ant ij topònim e ël tipo ëd costrussion dovrà ancor dël di d'ancheuj.
Dël sécol ch'a fa XII a l'é stàita sotmëtùa dai norman.

Durant la sconda guèra mondial l'ìsola a l'ha patì ëd violent bombardament alià.

Conomìa[modìfica | modifiché la sorgiss]

Le vos prinsipaj dla conomìa ëd Pantelerìa a son ij càper, l'uva ëd Damasch, ël vin e un torism ch'a l'é viaman pì dësvlupà.

Leu d'anteresse[modìfica | modifiché la sorgiss]

Aministrassion[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël sìndich a l'é Salvatore Gino Gabriele (dal 15/05/2005).

Anliure esterne[modìfica | modifiché la sorgiss]