Tycho Brahe

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Tycho Brahe

Astrònom.
Tycho Brahe a l'era nassù a Knutstorp (al di d'ancheuj an Svessia) ël 14 dë dzèmber dël 1546 e a l'é mòrt a Praga ël 24 d'otóber dël 1601.

A vnisìa da na famija d'àut livel sossial. Ancor giovo, a l'ha osservà n'ecliss ëd Sol e, fassinà, a l'ha tacà a studié l'astronomìa.

Re Federich II a l'ha lassaje dovré l'ìsola ëd Hveen, anté che Brahe a l'é fasse fabriché n'osservatòri; ambelelà a l'ha passà vintun agn a mné dj'osservassion. A l'ha compilà un catàlogh ëd mila stèile e a l'ha fàit ëd milen-e dë mzurassion dle posission dij pianeta, an particolar ëd Mart.
Vers la fin ëd soa vita, a l'ha tramudà a Praga, anté ch'a l'ha rancontrà Kepler. Kepler a l'ha dovrà j'osservassion ëd Brahe për formolé le laj ch'a descrivo ij moviment dij pianeta.

La stòria ëd sò nas[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ai 29 dë dzèmber 1566, durant un duel contra n'àutr nòbil, Brahe a l'ha përdù un tòch ëd sò nas, ch'a l'é stàit tajà via e rampiassà con un d'argent.