Winston Churchill

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Winston Churchill
Winston Churchill

Winston Leonard Spencer-Churchill a l'é l'òm polìtich ch'a l'ha dominà la vita polìtica britànica dla prima mità dël sécol ch'a fa XX. A l'é stàit ëdcò scritor e giornalista.
A l'era nassù a Woodstock ël 30 ëd novèmber dël 1874 e a l'é mòrt a Londra ël 24 ëd gené dël 1965. Sò pare Randolph Henry Spencer, òm polìtich conservator, a l'era ël ters fieul dël duca 'd Marlborough ch'a fa set; soa mare Jennie a l'era fija dël finansié Leonard Jerome, propietari dël New York Times.

Jë studi e la cariera militar[modìfica | modifiché la sorgiss]

Churchill a l'ha studià a la Harrow school. Peui, giudicà tròp pòch ësvicc për frequenté n'università, a l'é stàit anviarà a la cariera militar e a l'é dventà ufissial ëd cavalarìa.

Sò pare a l'é mòrt dël 1895, lassandje ël badò ëd manten-se chiel-midem, soa mare - ch'a l'era costumà a fé 'd gròsse spèise - e sò frel pi cit. Churchill a l'ha falo dedicand-se a l'atività dë scritor e 'd giornalista: dël 1898 a l'ha publicà sò prim lìber documentari, antramentre ch'a fasìa sò servissi an India. Peui, malgré la disaprovassion dël comandant an cap sgnor H.H. Kitchener, a l'ha partissipà a la campagna anglèisa dël 1898 an Sudan. A l'ha ëdcò pijà part tanme corëspondent ëd guèra al conflit anglèis-boer, finend përzoné dij boer ant ël 1900. A l'é peui scapà e a l'é tornà an patria.

L'atività polìtica[modìfica | modifiché la sorgiss]

J'achit[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dël 1900 Churchill a l'é stàit elegiù diputà conservator a la Ca dij Comun dël Regn Unì. Ma dël 1904, cand ël cap conservator J. Chamberlain a l'ha anandià na polìtica bomben protessionista, chiel a l'é posissionasse a pro dla libertà ëd comersi e a l'é passà al partì liberal.

L'intrada al goern[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dël 1906, con la formassion d'un goern liberal, a l'é stàit nominà sot-segretari a le colònie; peui ministr dël comersi dal 1908 al 1910 e dl'anterior dal 1910 al 1911.
An costi agn Churchill a l'ha colaborà an manera s-ciassa con D. Lloyd George. A l'ha promovù chèich amportant provediment sossiaj, parèj ëd coj relativ a l'assistensa sanitaria, a j'agiut ëd disocupassion e a la limitassion ëd la giornà 'd travaj ant le min-e. A l'é ëdcò oponusse a 'n ranforsament ëd la marin-a militar. Tutun, dël 1911, nominà prim ësgnor dl'amirajà, a l'é passà a sosten-e l'idèja ëd la gran flòta e a l'ha donca ancentivà un lest ancrement ëd le costrussion navaj.

La prima guèra mondial[modìfica | modifiché la sorgiss]

Cand dël 1914 a l'é s-ciopaje la prima guèra mondial, Churchill a l'ha pijà vàire inissiative përsonaj, testimoniansa ëd sò temperament fogos e imprevedìbil: a l'é stàit an efet l'ideator dla difèisa d'Anversa e un dij prinsipaj responsàbij dla spedission fransèisa-anglèisa ant ij Dardanej. Costa-sì a l'ha avù n'arzultà disastros; ëd sòn a l'han assignaje a Churchill, ëd fasson dës-giusta, tuta la responsabilità, lòn ch'a l'ha finì për discreditelo tant che dël maj 1915 a l'é stàit obligà a chité l'amirajà e, ant ël novèmber dël midem ann, a seurte dal goern.
Churchill a l'ha combatù për ses mèis an Fransa al comand d'un batajon. Cand ant lë dzèmber 1916 Lloyd George a l'ha pijà la guida dël goern, ij conservator as son oponusse ch'a fussa nominà a qualsëssìa ufissi. Tutun, ant ël luj 1917 a l'é dventà ministr ëd le munission, na posission dë scond pian ch'a l'ha mantnù fin-a a la fin ëd la guèra.

Ël dòp-guèra[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dal 1919 al 1921 a l'é stàit ministr ëd la guèra e dl'aviassion. Ant ës perìod a l'é stàit a pro dl'antërvension armà dle potense alià contra la Russia comunista anté ch'a l'ha sostnù ëd fasson ativa j'armèje bianche. Peui, dal 1921 al 1922, tanme ministr ëd le colònie, a l'ha constituì ël mandà anglèis an Palestin-a e a l'ha colaborà con Lloyd George për la concession ëd l'autonomìa a la pipart ëd l'Irlanda.

Dël 1922 a l'ha chità l'ufissi ministerial, apress le dimission ëd Lloyd George. Batù a j'elession dël midem ann, a l'é tornà ant ël partì conservator, con l'apògg dël qual ant ël 1924 a l'ha otnù në scagn ai comun.
Ant ël goern Baldwin dël 1924 a l'é stàit nominà canslé dël damé. A l'é fasse promotor ëd na polìtica deflassionista e a l'ha torna stabilì la convertibilità an òr dla moneda anglèisa conforma a soa parità ëd prima dla guèra, visadì a 7,32 grama d'òr fin. A l'ha tnù n'ategiament ëd repression dura ant ij confront dij sindicà an ocasion dël siòpero general dël 1926.

Ël perìod dl'oposission[modìfica | modifiché la sorgiss]

Apress la surtìa dij conservator dal goern ant ël 1929, Churchill a l'é dventà n'arferiment ed l'estremism amperialista an India e a l'é oponusse con decision a la polìtica ëd moderassion e ëd concession. A l'é vnùit viaman pi impopolar, ëdcò për soa posission a pro d'Edoard VIII cand, dël 1936, chiel-sì a l'ha manifestà soa antension ëd mariesse con Wally Simpson, na borghèisa merican-a divorsià.

Ant j'agn precedent la sconda guèra mondial, da cap ëd l'oposission, Churchill a l'ha viaman bandonà le posission ëd simpatìa conservatris vers ël regim fassista an Italia e, cossient dël privo arpresentà da l'Almagna nasista, a l'é batusse con energìa për ël riarm anglèis. An criticand la polìtica strangera dël prim ministr Mac Donald, a l'ha sostnù na posission d'arzistensa vers l'Almagna ëd Hitler e l'Italia ëd Mussolini e an particolar a l'ha combatù ël pian ch'a concedìa a l'Almagna l'ugualiansa d'armament. A l'é peui stàit n'aversari goregn ëd la polìtica ëd conciliassion d'A.N. Chamberlain.
A l'é vagnasse parèj na riputassion d'antifassista, bele che tardissa.

Prim ministr[modìfica | modifiché la sorgiss]

Fin-a al 1939, l'assion polìtica ëd Churchill a l'avìa lassà gnun-e marche sostansiaj, ma s-ciopaje la guèra e drocà ël débol goern ëd Chamberlain, dël maj 1940 a l'é stàit nominà prim ministr dël Regn Unì; sòn dzortut grassie a la pression dla pùblica opinion, ch' a lo s-ciairava 'me l'òm fòrt bon a afronté na situassion tant difìcil. An sò discors programàtich da prim ministr a l'ha diciairà che soa polìtica as proponìa ëd «combate për mar, për tèra e për aria, con tuti ij nòstri mojen e con tuta la fòrsa che Nosgnor an darà».
A l'é restà prim ministr fin-a al 1945.

Soa assion durant la sconda guèra mondial[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'é con la sconda guèra mondial che Churchill a l'ha pijà soa dimension d'òm dë stat d'amportansa antërnassional, organisand la difèisa dël Regn Unì e dij sò alià contra l'Ass.

Sò ròl d'arferiment për ël pòpol[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'anterior ëd sò pais a l'ha ampërsonà la volontà anglèisa ëd vitòria e a l'é stàit bon a mné soa mission a compiment fin-a a la capitolassion incondissionà dl'Almagna. Con soa energìa indomàbil a l'é stàit bon a ten-e viv lë spìrit d'arzistensa dël pòpol anglèis, restà bele sol contra 'n nemis potent, e a l'ha riussì a cissé la volontà ëd bat-se dij cap militar, ëdcò ant ij moment pi sombr, tant da ven-e a esse considerà da la pùblica opinion tanme 'l salvator dla patria: chiel a l'era decis a bate Hitler e tuti ij nemis dla Gran Brëtagna, lòn ch'a l'ha fàit con na tenassità armarchèivol. A arcomandava a j'anglèis d'esse «ferm, fòrt e indomàbij coma ai temp antich, për fé droché n'àutr tirann dël continent». Pòche sman-e prima che ij giaponèis a tachèisso l'amper anglèis, parland ai giovo dla scòla Harrow che an sò onor a l'avìo cantà n'inn ch'a contnisìa le paròle «di trist», chiel a l'ha dit: «Costi a son nen dij di trist, costi a son dij di grand, ij pi grand che nòstr pais a l'abia vivù».
Grassie a chiel l'Anghiltèra a l'ha podù continué a esse fin-a a la fin ëd la guèra na granda potensa mondial.

La condòta stratégica[modìfica | modifiché la sorgiss]

Durant tuta la guèra, bele ch'a goernèissa giutà da 'n consèj, a l'ha avù dij podèj scasi assolù ma a l'é sempe restà fidel a la tradission constitussional anglèisa. A l'ha orientà ëd fasson decisa la linia stratégica e diplomàtica anglèisa e a l'é stàit ël prinsipal sostnidor ëd n'antenta pi s-ciassa prima con jë Stat Unì, peui con l'Union Soviética. Dël 1943 a l'ha partissipà a la conferensa dij dirigent dij tre pais alià a Teheran, ansema a Josif Stalin e a Franklin Delano Roosevelt.
Fin-a al 1944 a l'ha privilegià na strategìa mediterania rispet a la duvertura d'un second front ant l'Euròpa continental, dzortut con ël but dë stopé la stra a l'espansion dl'Union Soviética vers l'Euròpa sentral e ël Mediterani e ëd pronté na solussion moderà o conservatris dle crisi polìtiche ch'as sarìo duvertasse ant ij pais ëd l'Ass apress soa dërota.

Torna a l'oposission e n'àutra vira prim ministr[modìfica | modifiché la sorgiss]

Finìa la guèra, ant j'elession generaj dël luj 1945 ël partì conservator a l'é stàit batù e Churchill, bele ch'a l'èissa già n'età avansà, a l'ha nen arnonsià a l'angagg diret ant la vita polìtica, tanme cap ëd l'oposission.
Ant ël mars 1946 a l'ha tnù un discors a Fulton, ant jë Stat Unì, con ël qual a l'ha marcà l'achit ëd la guèra frèida, parland d'un ridò ëd fer ch'a dividìa l'Euròpa e proponend na colaborassion ës-ciassa ëd Gran Brëtagna e Stat Unì an fonsion anti-soviética.

Tornà prim ministr séghit a la vitòria eletoral dij conservator dël 1951, Churchill a l'ha caraterisà sò goern a l'anterior con l'atenuassion dla polìtica econòmica dirigista dël precedent goern laborista, dont a l'ha però goernà j'arforme prinsipaj, e an polìtica strangera con ij tentativ d'arlenté la tension ant ij confront ëd l'Union Soviética.
Ant l'avril dël 1955 a l'é artirasse da la vita polìtica, dzortut për ël decliné ëd soe condission ëd salute.

Cand a l'é mòrt, a l'han faje ij funeraj dë stat, n'onor che fin-a antlora, gavà ij sovran, a l'avìo arzervà mach a Nelson e al duca ëd Wellington.

Soa përsonalità e le posission polìtiche[modìfica | modifiché la sorgiss]

Churchill a l'era un pragmàtich e a l'avìa nen ëd posission polìtiche rèide, 'me ch'a mostra ëdcò ël fàit ch'a l'era passà dal partì conservator al liberal, për peui torné andré. Bele che a vorèissa për da bon amelioré la situassion dij pòver, dle vire ëd fasson un pò paternalista, a l'era n'opositor fogos dël socialism e soens a arfudava ëd fé 'd distinsion antra socialism democràtich e comunism.

Churchill a l'era impassient e fogos e sò ìmpit a l'ha vàire vire mnalo a fé dj'eror polìtich o a pijé d'inissiative sbalià, dzortut su 'd chestion secondarie, ma dle vire ëdcò butand a l'arzigh la vitòria ant la guèra. A l'era un cap ardì, soens an contrast con ij sò cap militar.

La literatura e ël premi Nobel[modìfica | modifiché la sorgiss]

Churchill a l'é stàit ëdcò në scritor e n'orator eficass. Dël 1953 a l'é stàit ansignì dël Premi Nobel për la Literatura.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Marlborough (1933-1938)
Ansima a Wikimedia Commons a-i é d'archivi multimojen ch'a-i intro con
l'argoment: Winston Churchill