George Boole

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
George Boole

Matemàtich. Nassù a Lincoln, Anghiltèra, ël 2 ëd novèmber dël 1815, mòrt a Ballintemple, Irlanda, l' 8 dë dzèmber dël 1864.

Fieul d'un modest botegàire, pr'ëstudié Boole a l'ha dovù sorpassé dle dificoltà considerèivoj e soa formassion matemàtica a l'é fass-la da autodidat. Vers ij sëddes agn a l'é dventà magìster assistent an na scòla privà ëd Doncaster e pi tard a l'ha fondà na scòla a Lincoln ch'a l'ha avù 'd sucess. Antratant a seghitava a studié matemàtica e a l'ha publicà ij sò prim travaj an sj'equassion diferensiaj e an sël càlcol dle diferense finìe. Sò prim artìcol publicà, Theory of analytical transformations, ant ël Cambridge Mathematical Journal dël 1839, a l'ha falo ven-e amis con l'editor, D.F. Gregory.
Tòst a l'ha ancaminà a ocupesse dij fondament ëd l'àlgebra an sij quaj a l'ha scrivù The Mathematical analysis of logic (1847). Doi agn apress a l'é dventà professor ëd matemàtica al Queen's College ëd Cork e a l'ha seghità ij sò studi d'àlgebra ch'a l'han ëmnalo dël 1854 a publiché soa euvra pi amportanta, An investigation of the laws of thought, on which are founded the mathematical theories of logic and probability, ch'a marca l'arnàssita dl'arserca lògica an Euròpa.

Sò travaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

Boole a l'é anteressasse an particolar a j'operassion ëd l'àlgebra con ël but dë studieje d'un pont ëd vista pi astrat, ch'a tnisèissa nen cont ëd j'oget ëd coste operassion, ëd fasson ëd podèj aplicheje nen mach për fòrsa a dij nùmer.
An efet, an soe euvre a l'ha aplicaje a le proposission lògiche, creanda l'ansidita lògica algébrica che, precisà da vàire autor sucessiv, a l'é ancor oget d'arserca e part essensial ëd la moderna àlgebra astrata e a l'ha trovà d'aplicassion particolar ant la costrussion dj'ordinator e ant la teorìa dij sircùit elétrich.

A pòrto sò nòm[modìfica | modifiché la sorgiss]

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • The mathematical analysis of logic: being an essay towards a calculus of deductive reasoning (1847, ristampà dël 1951)
  • An investigation of the laws of thought, on which are founded the mathematical theories of logic and probabilities (Londra, 1854, ristampà anviron dël 1951)
  • Treatise on differential equations (1859; un volum suplementar a l'é comparì pòstum, dël 1865)
  • Treatise on the calculus of finite differences