|
Consideroma n'ansem E (ëd sòlit nen veuid). As dis operassion (binaria), o laj ëd composission anterna ansima a E qualsëssìa fonsion
,
andoa a l'é 'l prodot cartesian d'E për chiel-midem.
L'operassion a assòcia donca a minca cobia ordinà n'element ch'as ciama arzultà dl'operassion f aplicà a la cobia ordinà (a,b).
Si a l'é n'operassion ansima a n'ansem E, soens as deuvra la notassion mesan-a, an ëscrivend pitòst che .
An dotand n'ansem E ëd n'operassion as oten n'esempi dë strutura algébrica .
Si a l'é n'operassion an sl'ansem E e , as dis che A a l'é stàbil rëspet a l'operassion si .
- Ant la strutura
l'ansem dij nùmer cobi a l'é stàbil, përchè l'adission ëd doi nùmer cobi a l'é sempe 'n nùmer cobi. Nopà, l'ansem dij nùmer dëscobi a l'é nen ëstàbil.
- Ant la strutura
l'ansem dij nùmer cobi e l'ansem dij nùmer dëscobi a son tuti doi stàbij, përchè la multiplicassion ëd doi nùmer cobi a l'é cobia e la multiplicassion ëd doi nùmer dëscobi a l'é dëscobia.
[modìfica] Propietà dj'operassion
Consideroma n'operassion definìa an sn'ansem E. A peul esse anteressant ëstudié vàire propietà che l'operassion a peul sodësfé.
[modìfica] Propietà associativa
As dis che l'operassion a l'é associativa si
.
Ant ës cas-sì, a-i é nen damanca ëd buté le paréntesi cand as fan d'aplicassion sucessive dl'operassion: i podoma bele mach ëscrive

dagià che col ch'a sia l'órdin anté che j'operassion a son calcolà, l'arzultà a cambia pa. L'istess a resta vàlid s'i l'oma pì che un terno d'element.
Na strutura algébrica dotà ëd n'operassion associativa a l'é ciamà semistrop.
[modìfica] Propietà comutativa
J'element a,b as diso përmutàbij si .
As dis che l'operassion a l'é comutativa si
.
[modìfica] Element neutral
N'element a l'é dit neutral (o idèntich, o indiferent) për l'operassion si
.
Si la strutura a l'ha n'element neutral, a-i na j'é mach un: an efet, si u e v a fusso tuti doi d'element neutraj, i l'avrìo
.
Notassion comun-e për andiché l'element neutral an na strutura a son 1 (o 1E, ciamà un) cand l'operassion a l'é denotà ëd fasson multiplicativa , opura 0 (o 0E, ciamà zero) si l'operassion a l'é scrivùa ëd fasson aditiva +.
Consideroma n'operassion ansima a n'ansem A1 e n'operassion ansima a n'ansem A2. Na fonsion a l'é dita morfism ëd le struture s'a l'é compatìbil con j'operassion, visadì
.
-

- a l'é 'n morfism antra le struture
e , ma nen antra le struture e .
-

- a l'é un morfism antra le struture
e .
[modìfica] Chèich propietà dij morfism
Ch'as consìdera un morfism antra le struture .
- La plancia
a l'é 'n sot-ansem ëstàbil d'A2.
- Si x,y a son element përmutàbij d'A1, antlora μ(x),μ(y) a son element përmutàbij d'A2.
- Si u a l'é element neutral d'A1, antlora μ(u) a l'é element neutral d'A2.
|
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!
E be'? :) È facile leggere una lingua che si parla già. Consulti questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
 |
St'utent-sì a l'é un bogianen
|
OMMI! pero si YO no
SE LEER!
¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)
22.154 artìcoj scrivù e na media ëd pàgine lesùe davzin a 1.750.000 pàgine l'ann!

'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man ai volontari ch'a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tuti. Se it la sente nen dë scrive n'artìcol, a-i son vàire travajòt da fé andova a fa pa da manca d'esse na cima a scrive për podej giuté. Mersì.
|
|