Netun (pianeta)

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Nòm sientìfich: Neptune
Categorìa: PIANETA
Sènter orbital: SOL

Element orbitaj
164,79 agn 5200 Ms
(milion ëd sëcond)
30,10 UA 4503 Gm
(milion ëd km)
1,768°
sl'eclìtica
6,43°
sl'equator dël Sol
131,8°
....(longitùdin)....
0,0112
265,6°
T= perìod . a= semi-grandass
i= inclinassion . Ω= neu assendent
e= ecentricità . ω= argoment dël perieli

Caraterìstiche fìsiche
Diàmetro equatorial 49 528 km
Sgnacament polar 0,0171
Massa 1,024 x 1026 kg
Densità 1,638 g/cm3
Gravità 11,15 m/s2
Perìod ëd rotassion 16,11 ore
= 57 996 s
Inclinassion ëd l'ass 28,32°
Pòlo Nòrd 19h57m (R.A.)
42,95° (D.)
Albedo 0,41
Temperatura
dla surfassa
72 K = -193 °C
(livel: 1 bar)
Pression pì che 100 MPa
Atmosfera 85% idrògen
13% elio
2% metan
Satélit 13 + anej
Confront tra la Tèra e Netun.

Osservassion
Magnitùdin da 8,0 a 7,8
Diàmetro angolar da 2,2" a 2,4"
Color bleu
Perìod sinòdich 367 di

Netun (dal latin NEPTUNUS, -I) a l'é 'l pianeta pì lontan dal Sol (a na distansa media ëd 4503 milion ëd chilòmeter), ël pì cit dij gigant gaseus dël sistema solar. A l'ha 'n diàmetro ch'a l'é quasi l'istess d'Uran, na frisa 'd meno, combin che soa massa a sia pì granda.

N'ann ëd Netun a dura 164,79 agn terestr e soa giornà 16,11 ore.
A l'ha tërdes satélit, dont ël pì important, Triton, dëscoatà dissèt di apress la dëscuverta dël pianeta, a l'é na gròssa lun-a con na fòrta atività geològica. A l'é probàbil ch'as sia formasse da n'àutra part e ch'a sia stàit peui ciapà dal camp ëd gravità ëd Netun. J'àutri dódes satélit a son cit.

Dëdlà dl'òrbita 'd Netun ─ a 30 UA dal Sol ─ i trovoma pì nen d'àutri pianeta, tuti ij còrp ch'a-i é dëdlà a son ciamà ogèt trans-netunian (scursà TNO). La pì part ëd costi as treuvo andrinta a la Sëntura 'd Kuiper, popolà da pianeta nan, asteròid ëd varie dimension e comëtte.

J'anej[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij sinch anej ëd Netun a son fàit ëd partissele ëd póer geilà. A son ëstàit dëscoatà dël 1984, peui la sonda Voyager 2 a l'ha mostrà ch'a j'ero sinch.
An chèich pòst a son motobin fin, lòn che miraco as dev a la gravità ëd soe lun-e.

La dëscuverta[modìfica | modifiché la sorgiss]

Da la Tèra, Netun a l'é nen visìbil a l'euj.
Constatand la stravisa trajetòria d'Uran, ij siensià a l'avìo anmaginà che miraco n'àutr pianeta a na anfluensava ël moviment. Netun l'é stàit dëscurvì ai 23 dë stèmber dël 1846 da Johann Gottfried Galle a l'Osservatòri 'd Berlin, grassie a le prevision teòriche dël matemàtich Le Verrier.

L'esplorassion[modìfica | modifiché la sorgiss]

Mach la sonda Voyager 2 a l'é rivà fin-a a Netun, dël 1989, apress un viage ëd dódes agn a travers dlë spassi. Voyager 2 a l'ha dëscoatà che vàire orissi as dësrolo su Netun e ëdcò dij lans d'asòt e póer ch'a rivo da Triton, possà da dij vent fòrt. La sonda a l'ha analisà j'anej e dëscoatà ses lun-e.
Dagià che ël pianeta a l'é motobin leugn, ij signaj radio dla sonda a l'han butaje quatr ore për rivé an sla Tèra.