Nùmer rassional

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Ch'as consìdera ël prodot cartesian dj'ansem dij nùmer antregh e . Ansima a definioma la relassion

.

Costa a arzulta esse na relassion d'equivalensa. Për definission, le classe d'equivalensa a son ciamà nùmer rassionaj. L'ansem dij nùmer rassionaj a l'é ëd sòlit denotà . As trata ëd n'ansem numeràbil.

La classa d'equivalensa, visadì ël nùmer rassional, a l'é soens arpresentà sota forma 'd frassion . Le frassion e as diso equivalente s'a arpresento ël midem nùmer rassional (visadì ad=bc). Ant la frassion :

  • ël nùmer a as dis numerator
  • ël nùmer b a l'é dit denominator
  • la bara an mes a l'é la linia ëd frassion.

J'operassion[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ansima ai nùmer rassionaj a son definìe doe operassion fondamentaj:

  • L'adission, ch'a l'é assossiativa, comutativa e a l'ha n'element neutral 0.

A l'é definìa da

.
  • La multiplicassion, ch'a l'é assossiativa, comutativa e a l'ha n'element neutral 1.

A l'é definìa da

.

La multiplicassion a l'é distributiva rëspet a l'adission.