Teorìa dj'ansem
| Artìcol prinsipal an lenga piemontèisa | |
| Version an parlà locaj: Astësan Bielèis Canavzan Langhèt Lissandrin Monfrin Noarèis Seban Valsesian Valsusin | |
| Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì |
|
Conforma a l'antuission, n'ansem a l'é na colession 1. Assiòma d'estensionalità: si 2. Assiòma dla cobia: dàit 3. Schema d'assiòma ëd separassion: si 4. Assiòma dl'union: dàit n'ansem 5. Assiòma dl'ansem potensa: dàit n'ansem 6. Assiòma dl'infinì: a-i é n'ansem 7. Schema d'assiòma ëd rampiass: si 8. Assiòma ëd regolarità: minca ansem nen veuid a l'ha n'element minimal për la relassion d'apartenensa. 9. Assiòma ëd selession: minca famija d'ansem nen veuid a l'ha na fonsion ëd selession. J'assiòma da 1 a 8 a formo la teorìa ëd Zermelo-Fraenkel, ZF; an giontand-je l'assiòma ëd selession a s'oten la teorìa ZFC. J'assiòma a son nen tuti indipendent. La separassion as peul oten-se dal rampiass an aplicandlo a la fórmola Costa teorìa sempia e eleganta a përmet ëd dësvlupé dij rasonament ch'a sburdisso s'as pensa a la gròssa conomìa dël lengage. [modìfica] StòriaBele che ël prim apròcc a j'ansem infinì a smija ch'a sia stàit ëd Bolzano, a l'é Cantor ch'as rend cont ëd l'amportansa dle fonsion bijetive e a smon la nossion ëd cardinalità 'd n'ansem. Cantor a anandia la teorìa dij nùmer cardinaj e ordinaj e j'anvestigassion dla topologìa dla reta real. J'arserche ëd Cantor a ancamin-o dël 1874, cand a dmostra che l'ansem dij nùmer reaj a l'é pì che numeràbil, antant che l'ansem dij reaj algébrich a l'é numeràbil. Da antlora j'arserche an teorìa dj'ansem a l'han ëmnà a na caterva d'arzultà amportant e arvolussionari. Coma ant la pì part ëd le dissiplin-e, ant ël dësvlup ëstòrich ëd la teorìa dj'ansem a-i son ëstaje djë sbilauciament e dij cangiament ëd but. Al di d'ancheuj, lë studi dla teorìa dj'ansem a comprend, tra l'àutr, la combinatòria infinìa, le técniche ëd forsament, ij modej anterior, la teorìa descritiva dj'ansem, ij grand cardinaj, lë studi d'assiòma neuv. [modìfica] Përsonage amportant ant la stòria dla teorìa dj'ansem
[modìfica] D'àotre assiomatisassion dla teorìa dj'ansemDa banda ëd ZFC, ëdcò d'àotri sistema assiomàtich a son ëstàit ëstudià për la teorìa dj'ansem. An tra ij pì amportant a-i é la teorìa ëd Bernays-Gödel. S'as gava l'assiòma ëd rampiass da la teorìa ëd Zermelo-Fraenkel, as oten la teorìa ëd Zermelo. |
SE LEER! ¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)
Për dì la soa ansima a sta pàgina-sì ch'a-i daga 'n colp col rat an sël tilèt discussion. Për lasseje un messagi a j'aministrator ch'a varda ambelessì. Lìber për chi a veul amprende a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test. Për ёscrive dësgagià, ch'a dòvra la Tastadura piemontèisa! E ch'a manca pa 'd vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero. |
d'ogèt ch'a sodisfo chèich proprietà
. Belavans, cost concèt d'ansem a l'é contraditòri, për via dël
'me sìmbol nen lògich.
e
a son d'ansem con j'istess element, antlora
:
e
a-i é n'ansem
dont j'element a son 
a l'é na
e n'ansem
dont j'element a son tuti j'
ch'a l'han la proprietà 
ch'a l'é l'union ëd tuti j'element d'
ëd tuti ij sot-ansem d'
con la proprietà che
e minca vira che
ëdcò
.
a l'é na fórmola ch'a definiss na
, visadì
, antlora dàit un paràmeter
, plancia d'
.

